Inscripció al 2n Cicle de debats sobre Seguretat i Transport Públic 

•           El 70% dels usuaris del servei d’autobús són dones i en el cas del servei de metro, el 60%.

•           El 57% de les dones usuàries han patit algun tipus d’assetjament sexual en el transport públic i un 90% en el cas de les dones usuàries que tenen entre 16 i 24 anys.

El repte és evident i cal progressar amb urgència, actuant sobre el propi servei però fonamentalment sobre la conscienciació, els comportaments i les mirades. La visibilització social d’ aquesta realitat és la forma de conscienciar, establir prioritats reals en les polítiques públiques i construir les aliances necessàries per millorar la seguretat de les dones en el transport públic.

Tanmateix, abans cal entendre que existeixen diferents patrons de mobilitat: un associat estrictament a la vida laboral i un altre vinculat al món de les cures. Diferents patrons que responen a diferents necessitats i rols socials.

El servei de transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona respon exclusivament a un patró androcèntric orientat a una mobilitat lineal de casa a la feina i de la feina a casa. Exclou el patró de mobilitat de les dones, molt més complex en la mesura que incorpora altres necessitats, en aquest cas vinculades a les cures. Així ho explicita la sociòloga i especialista en urbanisme feminista, Sara Ortiz Escalante, integrant del Col·lectiu Punt 6.

Si la mobilitat es dissenya des d’ una perspectiva androcèntrica, no és fàcil que incorpori la perspectiva de gènere de forma conscient i estructural. Aquest és precisament el repte dels responsables públics i privats del transport de persones.

En aquest sentit, el Col·lectiu Punt 6 destaca la necessitat de construir un model de transport públic més equilibrat entre la mobilitat laboral i la de cures; veritablement accessible i adaptat a la diversitat funcional; que generi percepció de seguretat des de l’itinerari, les instal·lacions i el propi vehicle i s’entengui el valor de la pròpia participació comunitària en la seva configuració.

EL DEBAT. El benestar en el transport públic impacta sobre la percepció de seguretat i és imprescindible incorporar estratègies comunitàries en la presa de consciència sobre la realitat. Són dues de les conclusions del debat sobre DONA I SEGURETAT EN EL TRANSPORT PÚBLIC.

La cap de Comunicació de la Fundació SURT, Carme Porta, el caporal de la Guàrdia Urbana de Badalona, María Isabel Martínez, el subdirector de sensibilització i prevenció del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Rubén Sánchez i la responsable de gestió administrativa de material mòbil de TUSGSAL, Sheila Ramos, coincideixen que cal treballar sobre les percepcions d’indefensió que pateixen les dones,  conscienciant i educant la mirada dels homes per veure el que els resulta poc evident o fins i tot invisible.

D’altra banda, el debat aborda la necessitat d’incorporar a les licitacions de transport públic clàusules que garanteixin la seguretat del servei, ja que és un requeriment cada vegada més rellevant, especialment per a les dones. Per tant, les Administracions l’ haurien d’ incloure en els plecs de contractació pública, com a exigència en matèria de qualitat.

L’espai DIÀLEGS: REALITAT I PERCEPCIONS compta amb la

participació de la presidenta i la secretària de la Federació de Dones de Badalona.

Amb rigor i contundència expressen la seva preocupació i compromís personal i col·lectiu a l’hora d’exigir mesures i participar en l’impuls de solucions adequades.

En aquest sentit, destaquen una doble necessitat: d’ una banda, la de crear mecanismes de denúncia fàcils d’ utilitzar i sobretot molt àgils, permetent obtenir una resposta gairebé immediata per part dels responsables. De l’ altra, la necessitat d’ actuar des de la responsabilitat comunitària. És la societat la que ha d’ oferir la primera resposta empàtica i solidària davant situacions d’ agressió a dones. No podem esperar, afirmen, que hi hagi un policia sempre, ens hem d’apoderar per respondre quan cal.