Inscripció al 3r Cicle de debats sobre Seguretat i Transport Públic 

Vivim en una societat relativament segregada. És innegable que la realitat social de les ciutats és diversa depenent dels barris i els districtes. Una diversitat estructural i dinàmica a la vegada, que troba en el servei de transport públic un escenari per a la convivència i la integració. Aquest és el repte.

El transport de persones obliga a compartir espais i temps durant un trajecte. Implícitament es comparteixen cultures, idees, maneres d’entendre el món en només una estona. És, per tant, un espai tan idoni com un parc, una biblioteca o un centre cívic per generar oportunitats de bona convivència, per establir vincles que ens permetin reconeixe’ns mútuament des de cadascuna de les identitats que conformen el mosaic de persones i vides que se citen al transport públic cada dia.

Com assenyala la sociòloga i experta en convivència i seguretat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Marta Murrià Sangenís, és un espai amb una enorme potencialitat d’integració social.

Curiosament, destaca el transport de persones per a la seva eficiència i la seva sostenibilitat ambiental; però també per a l’amenaça en matèria de percepció d’inseguretat que representen les agressions sexuals, robatoris o situacions de discriminació social o ètnica. 

Marta Murrià Sangenís, confirma que sabem poc de la convivència al transport públic. Existeixen molt pocs estudis que es focalitzin sobre aquest àmbit més enllà de les dades que aporten les enquestes de satisfacció dels diferents operadors i de les institucions públiques responsables.

Per això és necessari observar la relació entre convivència i transport públic des d’una perspectiva d’oportunitats per a convertir l’autobús, el metro, el ferrocarril i el tramvia en veritables espais on es fomenti el reconeixement mutu i les relacions socials de manera que ajudin a la cohesió social des de l’acceptació de la seva pròpia diversitat.

Incrementar la percepció de seguretat en el transport de persones entès com a espai públic, és incrementar la seguretat percebuda pel conjunt de la societat. Millorar la convivència és millorar la seguretat. 

La percepció de seguretat és multi causal i no depèn estrictament de l’índex de robatoris o agressions: també es construeix des de l’amenaça implícita o explícita que se’n deriva d’aquell que és diferent i es pot comportar d’una manera imprevisible i incomodant.

En aquest sentit, la freqüència de pas del transport públic impacta no només en termes de comoditat: autobusos, metros, ferrocarrils i tramvies massificats limiten encara més el ja reduït espai per a la convivència, incrementant la percepció d’amenaça.

Per tant, quan es determini la freqüència de pas, més enllà de qüestions associades a la viabilitat econòmica i a la sostenibilitat ambiental del transport, cal tenir en compte l’efecte que té sobre la percepció de seguretat i el clima de convivència.

El repte de la convivència en una societat complexa com la nostra i en el transport com a espai públic no pot quedar només en mans dels seus responsables polítics o tècnics. Convé que s’incorpori una mirada comunitària mitjançant la participació i en certa mesura una corresponsabilització de la societat a través del teixit veïnal, cultural i professional que té la voluntat de formar-ne part i els coneixements per fer-ho. 

EL DEBAT. L’optimisme moderat sobre la situació de la convivència al transport públic presideix el debat sobre TRANSPORT, SEGURETAT I CONVIVÈNCIA en el qual participen:

–           Valentin Anadón, intendent de la Guàrdia Urbana de Badalona.

–           Ana Solà, directora de la consultora CINESI.

–           Dolors Clavell, vicepresidenta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic.

–           Lluís Solé, sotsinspector de la Unitat de Seguretat Ciutadana del Cos de L’impacte de l’ús de dispositius mòbils sobre la convivència, la transformació de certs usos socials i l’evolució del concepte de civisme en la societat centra l’interès dels participants, que alcen la veu a favor dels joves, com a grans assenyalats en l’aparent pèrdua de valors i comportaments cívics en el transport públic.

Amb tot, el debat permet escoltar veus que suggereixen la creació de serveis de mediació intercultural, l’adaptació dels espais de connexió intermodal a les noves necessitats de mobilitat així com a l’enfortiment del rol i l’autoritat dels conductors.

En l’espai DIÀLEGS: REALITAT I PERCEPCIONS compta amb la participació del vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona i d’una representant de l’associació Deixem de ser Invisibles.

Partint de la constatació que el servei de transport públic ha millorat de manera considerable en els últims anys gràcies, entre d’altres, a l’ampliació de recorreguts i freqüències de pas, els dos participants coincideixen en reclamar major sensibilitat per part de responsables públics i operadors privats a l’hora d’adaptar vehicles, parades i conducció a la diversitat de persones usuàries del servei. En especial les persones amb mobilitat reduïda i/o amb diversitat funcional que tenen dificultats per accedir al vehicle, moure-s’hi de manera segura o gaudir de seients realment adaptats.