Inscripció al 1r Cicle de debats sobre Seguretat i Transport Públic 

L’activitat humana ha colonitzat la nit, trencant així la iscontinuïtat que representa en les vides dels ciutadans i ciutadanes. Una pausa vital al servei del descans i la intimitat que ha deixat pas amb els anys a una activitat cada vegada més semblant a l’activitat diürna.

Tanmateix, la nit, a més de convidar al descans, també s’associa a la inhibició, a la transgressió ja una espècie de sobreexcitació que conviu amb una percepció de vulnerabilitat i inseguretat que condicionen la nostra activitat i també les nostres percepcions.

La nit limita l’acció dels nostres sentits i per tant la nostra sensació de llibertat, accentua les nostres pors i fa emergir el conflicte.

Cal doncs, com diu el Doctor en geografia i expert en temporalitat i mobilitat nocturna, Luc Gwiazdzinski, que els serveis de transport públic nocturn siguin dissenyats des d’una mentalitat nocturna en comptes de la mobilitat. Es desenvolupen en condicions específiques pròpies de les conductes, percepcions i sensacions que experimentem durant la nit i que requereixen una aproximació diferenciada.

Per tractar el sentiment de vulnerabilitat derivat de l’activació de les pors culturalment arrelades i transmeses, necessitem un enfocament específic que combini urbanisme i transport. Passa per exemple per un nou concepte d’itinerari que va més enllà del que va de parada a parada. Cal propiciar un transport nocturn que redueixi al màxim la percepció de soledat de la persona, en especial en el cas de les dones. Aquesta soledat es pot experimentar tant en un espai desert com en un de massificat.

Per això cal fer èmfasi sobre la noció d’ acompanyament, per incrementar la sensació de seguretat en el viatge.

Un servei de transport públic que acompanyi està vinculat a qüestions evidents com la senyalització i il·luminació de la zona d’espera, així com la possibilitat de proposar el lloc a demanda. També s’ ha de tractar el vincle amb el personal de conducció, la presència d’ un servei de mediació i acompanyament o fins i tot l’ impuls del que el professor Gwiazdzinski, anomena una comunitat del transport. Aquesta comunitat fomenta la creació d’ un vincle entre els usuaris, el personal de servei, els actors socials i econòmics del món nocturn, els cossos de seguretat i les administracions responsables.

EL DEBAT. El repte del servei de transport públic nocturn és sens dubte incrementar la percepció de la seguretat que experimenten les persones usuàries. En aquest sentit s’expressen els participants del primer debat centrat en «Transport públic i oci nocturn», tot i que admetre amb caràcter general que el servei és fonamentalment segur.

El representant de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el subdirector de l’àrea de Trànsit i Operacions de DIREXIS TUSGSAL, així com la presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el subdirector de transport públic per carretera i mobilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya, valoren molt positivament els avenços en matèria de seguretat,  civisme i lluita contra l’ assetjament sexual.

Tanmateix, el conjunt dels participants coincideix en la necessitat de treballar aspectes més qualitatius en el camp de l’ estratègia comunitària i del civisme per seguir progressant en el camí de la seguretat en el transport públic.

La seguretat també ha d’ incidir en la percepció dels professionals del transport públic nocturn. En aquest sentit, l’espai DIÀLEGS, REALITAT I PERCEPCIONS en el qual han participat dues conductores del NitBus ofereix una radiografia del conjunt de les situacions que afronta cada nit el col·lectiu de conductors i conductores. Situacions de violència verbal, manca de respecte, no validació del títol de transport, tensió entre passatgers són molt freqüents. Per això, consideren prioritari incrementar la presència de vigilants que protegeixin tant la seva integritat com la de les persones usuàries