Pla de seguretat comunitàri amb

SURT neix l’any 1993 com a Associació de Dones per a la Inserció Laboral i l’any 2007 es converteix en Fundació de Dones. Des dels inicis, SURT es defineix com una organització de dones, compromesa amb els valors d’equitat de gènere, inclusió, solidaritat i transformació social, amb una gestió transparent, professional i socialment eficient. En el terreny de l’organització, SURT es defineix com una entitat d’acció social ubicada en el teixit de les empreses d’economia social.

SURT vol ser un projecte socialment transformador, compromès amb les dones en el seu esforç per construir una societat amb equitat de gènere, lliure de violències masclistes, en la que tots els treballs, remunerats i no remunerats, estiguin assumits al marge de les identitats de gènere, i en la que les tasques de sosteniment de la vida –tasques de cura- siguin una responsabilitat col·lectiva, visibles i revalorades en tots els àmbits. Des d’aquesta perspectiva ens ubiquem en l’ampli i divers teixit dels feminismes, dels que incorporem conceptes i enfocaments diversos, que sostenen els nostres posicionaments.

Amb aquesta visió, SURT treballa per a fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de les dones i eradicar les discriminacions per raó de sexe promovent l’equitat de gènere, l’empoderament de les dones, la seva autonomia i el seu lideratge, des d’una visió integral que inclou les diferents dimensions de l’empoderament: econòmic, personal, comunitari, social i polític.

Per a fer realitat la nostra missió, l’activitat de SURT s’enfoca prioritàriament a les dones, molt especialment a aquells grups i persones que es troben en una situació de major vulnerabilitat i risc d’exclusió. Tanmateix, l’objectiu d’una societat amb equitat de gènere, inclusiva i sense violències masclistes, per a ser efectiu, requereix una actuació socialment transversal, que ens porta a incidir també en altres àmbits –comunitari, incidència política i social, entre altres- en els que incorporem la nostra visió, estratègies d’intervenció i valors.

Des d’aquest posicionament actuem en àmbits diversos. Així, SURT és també Consultora de gènere especialitzada en formacions, assessoraments, avaluacions, estudis, campanyes, plans d’igualtat i protocols. De manera que ofereix diferents serveis a Administracions públiques, Entitats i Empreses. Amb un equip de professionals altament qualificades, la Consultora SURT treballa amb una metodologia feminista, fonamentada amb la mirada de gènere interseccional, la participació i la gestió del canvi.

SEGURETAT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE.

LA SEGURETAT PÚBLICA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE.

Hem d’entendre el concepte de seguretat des d’una vessant de drets de la ciutadania, i per tant, des d’un punt de vista que inclogui el compromís per la defensa dels Drets Humans bàsics en general i els de les dones en particular. Si la seguretat és l’instrument que ens permet conviure amb tranquil·litat a les persones, hem d’incorporar la perspectiva de gènere en totes les accions que es desenvolupin, partint de la constatació de que dones i homes tenim rols socials diferents, i que no existeix el ciutadà neutre al gènere, i que per tant, les polítiques de seguretat no poden ser pensades de manera neutral.

No existeix una seguretat neutre perquè les experiències vitals no són neutres, i per tant, cal tenir sempre en compte la subjectivitat i la socialització, així com la interrelació del gènere amb altres aspectes com són l’edat, l’origen, estatus legal, orientació sexual, diversitat funcional, etc., o la percepció mateixa de seguretat o inseguretat. Cal per tant, una perspectiva de gènere interseccional en l’abordatge de les polítiques de seguretat pública.

Parlar de Seguretat pública des de la perspectiva de gènere vol dir ampliar la mirada del que és la seguretat, i entendre que seguretat no és només absència de criminalitat al carrer. Cal ampliar la mirada del concepte i entendre que parlem de comportaments delictius i no delictius en l’espai públic i privat. I hem de deixar de visualitzar l’espai públic com a perillós, enfront l’espai privat com a segur.

En aquest marc, ens centrarem a l’abordatge de la seguretat en l’espai públic, que creiem que cal aterrar des d’una visió àmpliament comunitària. Històricament la seguretat de les dones en l’espai públic ha passat per restringir la seva llibertat i l’exposició al risc. S’han dut a terme accions que limiten la llibertat i l’autonomia personal de les dones (vestir d’una determinada manera, no anar per carrers poc il·luminats, no caminar soles, etc.). Aquest tipus de comportaments que restringeixen la llibertat de les dones no fa més que generar més inseguretat en elles, i posar el focus en la seva responsabilitat i culpabilització personal, enlloc de responsabilitzar al conjunt de la comunitat del que és la seguretat pública. Les polítiques de seguretat s’han centrat en combatre la criminalitat, els robatoris, l’incivisme i el vandalisme, sempre a partir d’un model masculí que no representa a la diversitat de la ciutadania, i des d’una perspectiva que no tenia en compte com la configuració l’espai públic pot afavorir o no un tipus de violència, o com és d’important la percepció subjectiva de la ciutadania.

OBJECTIUS I CONTINGUTS

En base a la demanda de qualsevol administració local o supramunicipal, la finalitat principal d’aquest procés és que qualsevol Administració pugui dotar al seu Pla de Seguretat Pública d’una perspectiva de gènere i interseccional que permeti una major igualtat de gènere al municipi des del punt de vista de la seguretat.

L’objectiu general del Pla de Seguretat Pública amb Perspectiva de Gènere (PSPG) és definir un conjunt integrat i sistemàtic de polítiques i mesures de seguretat al municipi que incorpori una perspectiva de gènere i una estratègia comunitària, per tal que tota la ciutadania pugui viure en les mateixes condicions de seguretat i llibertat en els espais comunitaris. 

La seguretat pública s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels ciutadans i les ciutadanes i, per tant, concentra bona del debat polític i social, així com l’atenció dels mitjans de comunicació.

Les dades també indiquen com les dones són les principals demandants de polítiques de seguretat. I té tot el sentit, si tenim en compte que l’increment de les agressions sexuals accentua la seva percepció d’inseguretat i, per tant, limita la seva llibertat.

És necessari que en el disseny de les polítiques de seguretat s’incorpori de manera activa i intel·ligent la perspectiva de gènere i l’estratègia comunitària per convertir la seguretat en un element d’interès general i no deixar-ho en mans d’interessos que generen por social per posar-la al servei d’una societat fragmentada.

La construcció d’estratègies comunitàries, de manera complementària i coordinada amb l’acció dels cossos de seguretat pública, permeten fer una diagnosi més acurada de les causes socioeconòmiques de la inseguretat i construir respostes més integrals, eficients i duradores.