
La resposta policial a l’exigència de la COVID-19
8 de marzo de 2022
JORNADA DE DEBAT OCUPACIÓ A MATARÓ: DRET A L’HABITATGE, CONVIVÈNCIA I SEGURETAT PÚBLICA
4 de octubre de 2022L’objectiu del present estudi va ser conèixer els diferents factors que determinen la relació entre la policia i les persones joves a Catalunya.
L’estudi de les percepcions i actituds de la ciutadania envers la policia han guanyat rellevància durant les últimes dècades, reflectint un creixent interès en el tema per part tant de l’administració pública com de l’acadèmia. Només quan la societat valora positivament i coopera amb la policia, aquesta és capaç de garantir l’ordre públic i la protecció de la ciutadania. Tanmateix, tot i la rellevància social de la policia, moltes vegades la relació entre agents i ciutadans es caracteritza com a conflictiva i inestable. Alguns motius inclouen la percepció dels cossos policials com a representants de l’estat o del grup social dominant, i la dificultat que representa pels agents oferir resultats concrets als ciutadans – una sanció a l’agressor, el retorn d’un objecte robat, una compensació per la inconveniència derivada d’una multa de tràfic o una interrogació… – perquè aquests últims sentin que han recuperat el que han perdut. Tot i que la major part de la literatura publicada es centra en la relació entre la població adulta i la policia, destaca un interès creixent per la joventut. La població jove es caracteritza per mantenir unes actituds més conflictives i rebels contra l’autoritat, un major nombre de contactes amb els agents de la policia i una valoració més baixa dels serveis policials respecte els adults, almenys en els països occidentals (Brick et al., 2009; Leiber et al., 1998). No menys important, els primers judicis sobre la policia, majoritàriament adquirits durant l’adolescència, són susceptibles d’exercir un efecte que perdura al llarg dels anys i pot estendre’s fins l’edat adulta (Hinds, 2007).

